CIÈNCIA DE LA FICCIÓ

 

 

 

Alexandre David Lacambra Boada

 

Il·lustracions Lluís Masachs Mestres

 

 

 

 

 

© Alexandre David Lacambra Boada

© Il·lustracions Lluís Masachs Mestres

© Ciència de la ficció

 

Il·lustrador: Lluís Masachs Mestres

 

ISBN paper: 978-84-686-4728-9

ISBN digital: 978-84-686-4741-8

 

Imprès a Espanya

Editat per Bubok Publishing S.L.

 

Reservats tots els drets. No es permet la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ni la seva incorporació a un sistema informàtic, ni la seva transmissió en qualsevol forma o per qualsevol mitjà (electrònic, mecànic, fotocòpia, gravació o altres) sense l’autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright. La infracció d’aquests drets pot constituir un delicte contra la propietat intel·lectual.

 

 

 

AGRAÏMENTS

 

 

 

Vull agrair a tothom qui m’ha recolzat a tirar endavant aquest projecte. A la meva família i amics. Als professors i companys de classe del Màster en Comunicació, Periodisme i Humanitats. Als professors i companys de classe dels cursos virtuals de L’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès de Narrativa i Conte. A la meva germana, la Maria, a la meva cosina, la Sandra Arguis, i a la Margarita Benjumea pels seus consells i crítiques constructives. Als meus pares i als meus cosins per donar-me valentia. I a tothom qui gaudeixi d’aquesta lectura perquè aquesta és l‘única finalitat del que he escrit.

 

 

 

TINTA EN EL TINTER

 

 

 

Agafa la ploma amb molta cura i li aplica la tinta. Sempre ha preferit les plomes estilogràfiques, però no les que es carreguen amb cartutxos sinó les que es suquen en un tinter tal com es feia fa temps. El pot de tinta obert deixa fruir una olor enganxosa i desitjada que desperta la seva imaginació. La imaginació i l’olor generen una força, una il·lusió, una passió: escriure. Ara, la seva mirada tan sols veu paraules i res del que l’envolta té interès mentre de manera mil·limetrada fa el moviment entre tinter i tinter. Una perfecció només trencada per petites gotes de tinta que amb una taca embelleixen el paper.

Apareix així en el full una nau espacial que vola per l’espai. Un llarg viatge que aproparà la raça humana a noves fronteres mai explorades; que els portarà a conèixer noves formes de vida, noves civilitzacions, noves cultures, idiomes, tecnologies, filosofies. Un apropament a tot allò desconegut anteriorment per a l’ésser humà. I és llavors quan ell, escrivint-ho, se n’adona que escriu per viure amb la tripulació. Que les seves paraules sorgeixen del desig de viatjar ben lluny sense pensar en el retorn. Un desig d’aventura que s’emporta el seu ésser en un viatge de fantasia a partir de les paraules. I totes elles provenen de la seva vida i de la seva experiència.

És dins de la nau. Hi passeja vestint el seu uniforme. Tafaneja des de les finestres, on pot observar estrelles a anys llum mai vistes. Conversa amb la tripulació a la cantina i menja en el menjador. Es diverteix en les zones d’oci i s’entrena amb els seus companys en les diferents disciplines de defensa i tecnologia. La nau és immensa. Li agrada passejar o córrer una estona pels hangars de les naus d’exploració i de defensa i també pels passadissos arrodonits que despleguen al seu voltant diferents habitacions privades de la tripulació, repartides segons el seu rang. Tot i ser una nau d’exploració manté una disciplina i normes militars, però la vida a la nau és distesa.

Després, es dirigeix a pont de comandament on ell té el seu lloc com a oficial. Des d’allà la visió és increïble. El gran vidre permet observar tot allò que està tant a prop com lluny. I és des d’aquí que comencen a observar quelcom nou i interessant. Una gran esfera de color blau que té diversos elements amb formes geomètriques diferents voltant en òrbita seva. Elements de colors que alhora giren sobre el seu mateix eix.

La incertesa esdevé present en tot el grup de comandament. En aquest moment la ploma no fa correctament l’apropament al tinter. Un contratemps que no atura la tripulació sinó que l’esperona a seguir intentant entendre què està succeint. Es decideix fer un apropament i enviar un equip de reconeixement del que ell en forma part. Per fi comença l’acció. Una petita nau els porta davant dels cossos flotants, es vesteixen amb els vestits espacials i surten a l’exterior. Des de la nau se’ls demana precaució en tot moment. Flotant, s’atansen a les formes geomètriques que els envolten i giren al seu voltant. Apropen les mans i les figures geomètriques giren més ràpidament, com si el seu moviment els hagués donat una empenta. No semblen respondre a cap intel·lecte ni forma de vida. I és llavors quan la forma esfèrica comença a expandir-se i a poc a poc s’obre del mig. Darrere d’aquesta es veu un nou planeta que no era visible anteriorment. Una nova recerca. Sembla que se’ls està convidant a visitar el planeta. L’equip d’exploració torna a la nau i es disposen a aproximar-s’hi.

Els visors i sensors rastregen la superfície. No hi ha formes de vida humana. L’atmosfera no és respirable. No hi ha indicis d’aigua i tampoc de certs minerals com el ferro o el mercuri. Es decideix fer un altre reconeixement de la zona. Ell està a punt i surt amb l’equip d’exploració cap al planeta.

La nau llançadora aterra suaument. El terreny és inhòspit i es defineix amb tonalitats rogenques i algunes roques a la llunyania. Per reconèixer el terreny es vesteixen amb les escafandres i preparen el vehicle rodat. No observen cap tipus de moviment que indiqui existència de vida.

Quan han recorregut uns quilòmetres observen unes roques amb formes establertes. Semblen una civilització. Decideixen apropar-s’hi. La tensió del moment fa que una gota de tinta caigui a prop del vehicle. Per sort la paraula vehicle queda intacta i el grup segueix apropant-se a la població. Llavors, d’allà sorgeix una polseguera que s’apropa cap a ells a gran velocitat. Sembla ser un vehicle volador amb una forma plana a la part de baix i una d’ovalada a la superior. A dins s’hi distingeixen dues formes. Hi ha vida.

No saben fer-se a la idea. Han contactat amb una altra forma de vida. Des de la nau se’ls demana precaució i una acció pacífica. Ara és necessari establir-hi comunicació i fer-los entendre que la seva visita és en so de pau, així que aturen el vehicle. S’obre la porta i baixen a la superfície protegits amb els vestits espacials.

L’altre vehicle es va apropant i redueix la velocitat a mesura que arriba on estan ells. Amb un sospir el vehicle deixa de levitar i descansa damunt el terra. La forma ovalada s’obre lentament. Dues figures baixen amb certa cautela. No pot creure’s el que està veient. Tenen un cap, tres ulls i dos nassos. Tot i així tenen forma d’homínid de dos braços i dues cames. Els miren fixament. Tots estan perplexos.

Passats uns segons ell reacciona. Ensenyant en tot moment les mans buides i una mica alçades, s’hi va apropant. I ells, veient la seva acció, responen de la mateixa manera. Són éssers intel·ligents que tenen codis semblants als nostres. Mai hauria cregut que arribaria a viure un moment com aquest.

Finalment, ell i un dels tripulants del planeta s’apropen l’un a l’altre. El vestit espacial no els permet moure’s lliurement, però fan tot el possible per no semblar maldestres. Estan representant tota la humanitat.

Ara, estan a un metre l’un de l’altre. Tots dos s’observen. Amb un gest suau li apropa la mà. La punta de la ploma no troba més tinta, però això no l’atura i escriu sense deixar rastre. La mà s’apropa més i més. Alhora, l’altra civilització el mira fixament i de sobte canvia el seu color. Li apropa la mà i ell agafa la seva. Mentre, l’altre ésser canvia a un altre color. Amb l’altra mà desplega la bandera de la missió que du plegada a l’equipatge i se l’embolica al cos. Ha canviat de color.

La ploma fa un so mentre la falta de tinta arriba a trencar lleument el paper. L’aventura queda frenada, però dins seu segueix volant lliure. Descansa els braços. Uns minuts després ha contactat amb altres civilitzacions i altres planetes. Coneix noves tecnologies. Noves filosofies. Descobreix planetes amagats i estrelles infinites. I a poc a poc ho va compartint amb els seus lectors. Tan ràpid com la ploma escriu les paraules. Sempre, però, essent ell el primer a experimentar-ho.